una d'aquelles èpoques...

Per què quan més coses tinc per explicar és quan més em costa fer-ho?

És aquesta una sensació errònia?

Potser és que no tinc tantes coses a explicar...

Puntualitzem i millorem la pregunta:

Per què com més coses m'estan passant alhora més em costa escriure?

Potser ja m'hi acosto més... així, així...

El cert és que les últimes sessions de postgrau han estat molt dignes d'ésser reflexionades al blog.

El cert és que la bogeria col·lectiva relacionada amb el Barça m'ha encès, indignat (i gairebé se m'encomana... mare meva! és massa fort!) i aquest fet també hauria de ser comentat per aqui. Per què centenars... milers de persones són capaces de sortir al carrer per una colla de rics i, en canvi, quan perden la seva feina o els ja minsos serveis públics, es queden a casa???

El cert és que el meu estat sentimental i emocional és brutalment digne de ser expressat en mil contes, poemes, cançons i crits d'alegria.

El cert és que podria explicar-vos que aquest dissabte proper grabarem un programa especial a la ràdio, amb persones que van pertànyer a un esplai ja desaparegut, la Roda, i aquest bocí d'història de la ciutat no pot deixar de ser contat.

Hi ha tantes coses certes al món com coses incertes o no certes, i també n'hi ha de "decertes"... com alguns punts de la geografia mundial ben calurosos...

Potser que, com que estic una mica saturada per coses a fer que no començo a fer, escriure se'm fa una mica muntanya... i em fa mandra.

I del que estic bastant segura és que torno a passar una d'aquelles èpoques en que tinc tant a viure que deixo d'escriure. En que m'interessa més fer que reflexionar. Ja escriuré... això sempre es torna a fer.

Ja n'hi ha prou de reflexió personal sense aportació social...

Buf! i a sobre fa la tira que no hi ha comentari cinèfil!! Doncs no pot ser: aquesta setmana recomano l'especial ciència ficció de Generació BSO a Ràdio Trama.

Fins aviat.