29 d’agost, 2008

Cançons...

All I want for Christmas is you (la versió de la Mariah Carey està bé)(se que està fora de temporada, jejeje, però és una canço genial per cantar-li a algú)

Like a prayer - Madonna (impressionant, heu de veure el videoclip si no l'heu vist)

Gimme Hope Jo'anna - Eddy Grant (m'encanta, i amb missatge)


cada dia m'emociona més la música, m'estic tornant una melòmana , i no és que m'hagi viciat a menjar meló... que de fet el meu vici de l'estiu ha estat la síndria ( i la improvització). Què faria sense la música? sempre hi ha una cançó que expressa el que sento. O sento el que sento perquè m'ho provoca la música que escolto? que és primer... el sentiment o l'elecció musical? tries una música segons com et sents? o et sents segons com per la música que has triat? hi ha un paràgraf genial sobre la possible mala influència de la música pop en els adolescents al llibre que llegeixo, us el recomano: Alta Fidelitat, de Nick Hornby. I quan l'hagueu llegit mireu la peli del mateix títol.

Petons, petons i més petons.

on és l'agost???

què ha passat?? però si ahir era juliol!!! i ja és final d'agost... i ja comença el setembre, i el curs, i la festa major, i la vida ordenada (se suposa, la meva esta força cap per avall), i les nits més llargues, i els dies més curts, i les jaquetes i les col·leccions inútils...

Però no. No penso deprimir-me, ni desanimar-me, ni trobar a faltar res. No s'està acabant res... simplement... canvi d'hàbits, canvi de rutines... però la vida continua, les sortides, les anades, la diversió... De fet... encara no he fet el canvi de rutines, jejeje.

No tinc feina. He passat dos mesos sense feina. No m'importa. No em preocupa per ara. Se que hauria de pensar en el futur immediat, en els propers mesos. Però estic tranquil·la. M'he dedicat a gaudir de l'estiu sense més... com una nena, una nena entremeliada i juganera. Tinc ganes de seguir jugant, encara que es fa tard i toca recollir-se. Quan passi la festa major ja reposaré, frenaré i em replantejaré la vida professional. Però ara... a l'aquelarre!!! i a la festa major!! i a tots els plans suggerents que vagin sortint!!! a veure gent!! i a beure vi!! (o cointreau amb pinya!)

Estic aventurera. Al meu nivell, poqueta cosa, jejej, sense marxar de viatge en un rampell... però qui sap. Ja m'agradaria.

13 d’agost, 2008

No hi sóc!!! Torno d'aqui a uns dies...

Ei!!! tinc el blog una mica penjat per , com a mínim, tres motius. No cal que els enumeri un per un... resumint diré que no tinc ordinador a casa aquests dies i que , de totes maneres, tampoc hi sóc gaire a casa jo aquests dies...
Demà marxem al Delta, a passejar en bici tres dies i fer platgeta. I la setmana que ve a Mallorca!!!! i ahir vaig tornar de Rocafort... i vaja, vés a saber què pot passar amb els dies que queden entremig de viatge i viatge. Estic disposada a improvitzar tot el que calgui, m'esta agradant molt aquesta actitut viatger i decidida.

Així que res... a veure si la setmana que ve faig un escrit una mica més llarg i calmet i penjo alguna reflexió... o comentari o el que més m'agradi!

molts petons i abraçades :)

09 d’agost, 2008

Molt per fer :)






Molt per fer aquests dies... gairebé no toco l'ordinador si no és per mirar el correu i coordinar algunes malifetes que estem preparant aquests dies amb els amics.
L'estiu passa volant i esta resultant ple d'estones ben vives. M'agrada tenir pocs moments lliures. M'agrada tenir feina a fer o haver quedat amb gent... í com deia un gran mestre de la tele dels 80's: Me encanta que los planes salgan bien.

Hi ha molts moments de reflexió aquests dies. Retrobaments amb persones que feia temps que no veia. Trobades amb gent que no havia vist mai. I la trobada més important... el retrobament amb mi mateixa, el descobriment d'una persona cada cop més valenta, més forta i més contenta.

Però tot i les coses que podria explicar avui m'estimo més mostrar.
Mostrar fotografies d'aquest més d'agost. Potser no són gran cosa... però és que aquests dies em dedico tant a viure que ni tan sols em preocupa fer fotos allà on vaig... ni tan sols perdo temps en deixar constància del que passa... simplement passa... ho esciuré més endavant, així no s'esborrarà de la meva memòria.

03 d’agost, 2008

Han Solo o Indiana





Él sí es el hombre de mi vida.