Arreveure Paul Newman!

El cinema, com tot, canvia. El cinema d'avui no és el de fa 30, 40 i 50 anys... i els actors i actrius tampoc. Avui és tot més efímer i les fames i mèrits semblen més febles... qui sap. No se explicar perquè... no sóc cap experta, encara que m'estimi molt el cinema. Però els grans actors de fa uns anys tenen un valor afegit, alguna cosa que els fa especials, més mítics que els que actualment estan més en actiu. Potser és l'efecte del temps... ja sabeu, allò d'idealitzar el passat, d'idealitzar el que s'ha perdut... Potser és que fa uns anys hi havia menys actors entre els que repartir la fama... i ara tenim massa oferta de cares, homes, papers, películes i sèries... Però no. Hi deu haver quelcom més. Paul Newman. M'agrada. Espero que molta gent vegi les seves pel·lícules durant molt temps! a mi me'n queden moltes per veure!!! M'hi posaré les piles. Bé, doncs, el post d'avui en honor del Paul Newman que ha mort, de ben gran, sembla ser que havent viscut una vida força agraïda i plena... sense haver deixat de fer el que li agradava fins ben gran... espero que li hagi anat bé. Era guapíssim, no trobeu? Arreveure Paul Newman!!

Earth, wind and fire...

Tot em ve de lluny. Les cançons que escolto, les coses que estimo, les manies, els defectes i les virtuts. Sempre han estat en mi i a poc a poc tot es desenvolupa.

Si hagués cantat o tocat a un grup... tan de bó hagués estat amb els Earth, wind and fire!!! aaaiaiaiaaaa... say do you remember uooouo dancing in september!!! quina entrada a la tardor... uooouoooo say do you remeber...

Say. Do you remember? Perquè jo sí. I no se què fer amb els records... no et pensis que... no són clars ni m'hi recreo... el meu cos rebutja les sensacions que em provoquenn i no sento. No sento de forma clara... segueixo sent el reguitzell de no-res, de desconfiança i insensibilitat... cap a tu... però alhora això és només un vel... una màscara que amaga un monstre, un dels bons, és clar...
el desenamorador que em desenamori... bon desenamorador serà! com diria l'Ignasi Roda... i els colors de l'arc de Sant Martí.

Pura fachada... facha-da... por que me volví la mas grande represora del amor que sentia. Represión y opresión!! cerré mi boca, encarcelé mi voluntad i condené al garrote vil cada beso que deseaba darte.

I ara volveria locamente a la democracia de mis deseos... que decida el pueblo... pero no. Me da miedo. I además... perdí la fe enmedio de tanta ejecución...

Per tercera vegada

Quin empatx de blog avui!
És el tercer post del dia... i serà pura propaganda... jejeje.
He posat al dia la secció "Mira". Ah! acabo de canviar el video del funeral de Graham Chapman, ara la versió és més llarga, inclou quan canten: always look on the bright side of life...
Hi he inclòs un video titulat "nací en los 80", és imprescindible que els nascuts als 80 el mireu... és molt bó i molt friki!!! Ara que ballem entre els 20 i els 30... tirando para arriba, cada cop fan més gràcia aquests records d'infantesa, que sembla ja força llunyana i molt diferent de les infanteses actuals.

També trobareu nous links a blogs... molt interessants.

i prou per avui, si mireu abaix teniu molt per llegir. Petons.

I més petons.

JUGAR

El post d'avui és una proposta de joc... la mama em va portar unes postals de Suïssa, lluny de ser plenes de muntanyes i neu, eren plenes de mans fent ombres xineses... les he fotografiat i us les penjo per si us ve de gust practicar, o els del món educatiu les voleu aprofitar... per cert, que n'he fet fotocòpies per tu Cat, i per l'Olga i el meu germà... i qui en vulgui que demani...

A més d'això... plou... genial benvinguda a l'estació més bonica a la muntanya... la tardor...

La Pluja baixa i puja. Baixa indiferent i ràpida i xoca contra el ciment que li ofereix resistència i no la deixa traspassar... Però llavors la pluja puja.
Puja absorvida per cada fibra dels meus pantalons fins humitejar els bessons...
els peus em rellisquen dins les abarques... se que ja no toquen... però encara no me'n vull separar... els meus dits s'han acostumat a ser lliures i no els vull ofegar... senyores i senyors... la pluja puja! la física és relativa.

Petons.

Ah!! aquest vespre us faig un post amb links a llocs frikis que m'han fet descobrir avui, gracias Dani, por todo.

Tardor

Dema comença, oi? Ara sí, oficialment tancarem l'estiu.
D'acord, em sembla bé tornar a la màniga llarga, a les botes altes, a les mitges suaus, a la sopa calenta, a la castanyada torrada, a les pluges intenses, a les fulles cruixents, a les nits de cinema... A més... m'esperen unes quantes coses a celebrar: aniversaris, un bateig, concurs de flams (desafiando a la maldición, jejej), inici del postgrau, dissabtes a Barcelona, espero que feina... :), sortides a la montanya... ep! que tenim aquella Mola pendent!!! i la bicicleta!!! i potser la ràdio... sí sí, ja us explicaré... i potser tornar al teatre, sí sí sí, ja us explicaré.

Propósitos de enmienda: escribir más, escriure com a mínim 4 contes en dos mesos, estudiar el francès de l'estiu, anar a França algun cap de setmana, no deixar d'anar al club cada setmana, acabar el llibre de cuina familiar... i tenir el blog ben viu!!!

Necessitem canvis al blog, d'acord? Més sentiments, més intensitat i menys propaganda guarra en plan... tot va bé... jejejej AAAhhh! estrenarem una secció de llibres!! Ara estic amb el Retrat de Dorian Gray, de Wilde, impresionant. Només porto unes quantes pàgines llegides i ja hi ha tres-centes mil frases impresionants que us copiaria aqui... Pots estar d'acord amb en Wilde o no... però el que és segur és que et provoca, et fa pensar a fons i et fa sentir!

Per cert, no em puc estar de penjar una foto... perquè la Laura que hi apareix és la que m'estimo i la que vull tenir amb mi sempre.

I no puc marxar sense una primera frase d'en Wilde al Retrat de Dorian Gray, ho diu el provocador Lord Henry al jardí de Basil...

"Nada puede curar al alma sino los sentidos, como nada puede curar a los sentidos si no es el alma."
Què? Té raó o no té raó en Wilde? M'agrada. Ja en parlarem.

Una imatge del Delta

La passejada en bici al voltant dels camps d'arròs va ser ben xula.

L'hora que veus és l'hora que vius

A un poble, no gaire lluny de Girona.

i no hi ha gaire cosa més a dir... o sí? Carpe Diem


:)

Recular

Reculo.
Torno enrere.
La meva vida es mou com un acordió, com una molla, com diuen que es mou la dimensió
temporal... aixamplant-se i estrenyent-se, endavant i endarrere... amunt i avall.
Durant l'estiu és sigut efervescent, viva, boja, alegre, sense temps ni per respirar.
Ara torno a l'enyor. A la tristor. A no entendre perquè segueixo estimant l'inestimable.
M'havia oblidat de tot. Dels viatges, de les sensacions, de l'estima, dels ulls, de l'alçada, del cos protector, del graciós tan dolç... i ara, torno a recordar. Recupero la memòria i reculo.

Però la tornada enrere té un límit. El límit que l'altre posa. El límit que l'altre va marcar amb duresa i desdén (que dirien en castellà... m'encanta aquesta paraula).

Diuen que cal deslligar-se del passat. Ho se. Però no ho sento així. Jo em lligaria amb els llaços més forts i més tendres al passat... a un passat que intento no recordar... la meva vida és plena de contradiccions i altibaixos... em defineix la indefinició i falta de fe.

Te echo de menos. I eso no es lo peor... lo peor (que seria lo mejor en otras condiciones) es que te quiero.

dissabte, 13 de setembre...

Quanta genialitat hi ha al món... els Monty Python em tenen enamorada aquests dies... Després de veure Spamalot a Barcelona he fet una bona recerca al Youtube i altres webs sobre el grup anglès. I em tenen enamorada. Tinc unes ganes boges de fer teatre com ells... Si teniu temps busqueu al youtube el video del funeral d'un dels membres, Graham Chapman... en principi no sembla atractiu mirar un video d'un funeral, però val la pena si teniu un bon dia. Jo vull un funeral així, ho dic molt seriosament, tan de bo els meus amics i familiars entonin el mític "always look on the bright side of life" davant el meu cos present o les meves cendres... si més no... que la posin en un cd.

També acabo de fer el xafarder a alguns blogs de membres del mític grup: Se Atormenta Una Vecina. I també a blogs d'amics d'aquests. Allò que passa: entres a un blog, linkes els blogs als que hi accés en el primer... i saltes de blog en blog per les vides de persones desconegudes i semi-anònimes, que potser estan molt lluny, o potser són els teus veïns i mai ho sabrás. La qüestió... quanta genialitat hi ha al món. La gent fa uns blogs maquíssims. I escriu coses molt interessants. El món és ple de poetes, gràcies a la tecnologia del blog podem gaudir de l'art i la poesia qüotidiana d'un munt de persones anònimes... i compartir. I sentir-nos acompanyats en aquest món a vegades tan merdós i a vegades tan feliç...

Mireu blogs. Ja n'afergiré adreces aqui a Molgahar.

petons, :)
i Monty Python!!!!

més saballut de ferro

Saballut de ferro

La Festa Major 08 ha estat un èxit (per part meva, jajaja), vaja que m'he divertit molt. En el meu cas ha estat la millor festa major del món !!! Ara en pago les conseqüències, però amb molt de gust. L'estòmac no està gaire fi... tinc agulletes per tot el cos... i alguns blaus, jejejej... no es que la festa major en general sigui molt salvatge, és que ahir vam fer un equip per participar al Saballut de ferro!!! (contra tot pronòstic vam quedar segons, la gent flipa) Us ho recomano. És molt divertit i fa caliu, fa festa Major. Haig de dir que m'encanta que la festa de barraques es traslladi a la Creu Alta. La Creu ALta és un barri que m'agrada, és cèntric i apropa les activitats de Barraques a tota la ciutat. És genial que existeixi una alternativa a la festa oficial, que cada any és pitjor i menys atractiva. Les barraques és confirmen com una proposta de festa major popular i participativa. N'escriuré una bon paràgraf aquesta setmana, per ara dir que ningú s'hauria de perdre les activitats diürnes de Barraques, com el concurs de flams i titius o el de Garrotins. Genial!!!!!!!!!!

Avui estic morta!!! però és una mort tan dolça... :)

Més cançons...

You shook me all night long d'ACDC, mireu també el videoclip

Relight my fire, de Dan Hartmann (perfecte!!)

Hard time come easy de Richie Sambora (hem perdut les ganes de despertarnos als matins?? escoltem aquesta cançó i tot passa...)

La tortura de la Shakira (està com fora de lloc si tens en compte els meus gustos musicals... pero és una bona cançó per enviar algú a la merda, a mi m'ajuda...)

Bon dia, estic molt dormilega, una mica esbojarrada i descentrada i massa improvitzadora... també estic incoherent... però tot són fases... i desfases... jejeje

L'Akelarre de Cervera és una festa molt xula, la recomano. i la companyia també va ser molt bona. Olga i Xavi, i els meus nens... que sou macos tots !!!

Sure Know something de Kiss (un rock molt agradable d'escoltar)

i ara Festa Major!!!!!!!! i després potser una mica de seny... o no...