Quanta genialitat hi ha al món... els Monty Python em tenen enamorada aquests dies... Després de veure Spamalot a Barcelona he fet una bona recerca al Youtube i altres webs sobre el grup anglès. I em tenen enamorada. Tinc unes ganes boges de fer teatre com ells... Si teniu temps busqueu al youtube el video del funeral d'un dels membres, Graham Chapman... en principi no sembla atractiu mirar un video d'un funeral, però val la pena si teniu un bon dia. Jo vull un funeral així, ho dic molt seriosament, tan de bo els meus amics i familiars entonin el mític "always look on the bright side of life" davant el meu cos present o les meves cendres... si més no... que la posin en un cd.
També acabo de fer el xafarder a alguns blogs de membres del mític grup: Se Atormenta Una Vecina. I també a blogs d'amics d'aquests. Allò que passa: entres a un blog, linkes els blogs als que hi accés en el primer... i saltes de blog en blog per les vides de persones desconegudes i semi-anònimes, que potser estan molt lluny, o potser són els teus veïns i mai ho sabrás. La qüestió... quanta genialitat hi ha al món. La gent fa uns blogs maquíssims. I escriu coses molt interessants. El món és ple de poetes, gràcies a la tecnologia del blog podem gaudir de l'art i la poesia qüotidiana d'un munt de persones anònimes... i compartir. I sentir-nos acompanyats en aquest món a vegades tan merdós i a vegades tan feliç...
Mireu blogs. Ja n'afergiré adreces aqui a Molgahar.
petons, :)
i Monty Python!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada