Tardor

Dema comença, oi? Ara sí, oficialment tancarem l'estiu.
D'acord, em sembla bé tornar a la màniga llarga, a les botes altes, a les mitges suaus, a la sopa calenta, a la castanyada torrada, a les pluges intenses, a les fulles cruixents, a les nits de cinema... A més... m'esperen unes quantes coses a celebrar: aniversaris, un bateig, concurs de flams (desafiando a la maldición, jejej), inici del postgrau, dissabtes a Barcelona, espero que feina... :), sortides a la montanya... ep! que tenim aquella Mola pendent!!! i la bicicleta!!! i potser la ràdio... sí sí, ja us explicaré... i potser tornar al teatre, sí sí sí, ja us explicaré.

Propósitos de enmienda: escribir más, escriure com a mínim 4 contes en dos mesos, estudiar el francès de l'estiu, anar a França algun cap de setmana, no deixar d'anar al club cada setmana, acabar el llibre de cuina familiar... i tenir el blog ben viu!!!

Necessitem canvis al blog, d'acord? Més sentiments, més intensitat i menys propaganda guarra en plan... tot va bé... jejejej AAAhhh! estrenarem una secció de llibres!! Ara estic amb el Retrat de Dorian Gray, de Wilde, impresionant. Només porto unes quantes pàgines llegides i ja hi ha tres-centes mil frases impresionants que us copiaria aqui... Pots estar d'acord amb en Wilde o no... però el que és segur és que et provoca, et fa pensar a fons i et fa sentir!

Per cert, no em puc estar de penjar una foto... perquè la Laura que hi apareix és la que m'estimo i la que vull tenir amb mi sempre.

I no puc marxar sense una primera frase d'en Wilde al Retrat de Dorian Gray, ho diu el provocador Lord Henry al jardí de Basil...

"Nada puede curar al alma sino los sentidos, como nada puede curar a los sentidos si no es el alma."
Què? Té raó o no té raó en Wilde? M'agrada. Ja en parlarem.