30 de juny, 2008

en construcció

Este blog está en construcción, como su autora. Sóc una dona en construcció, un riu que flueix i mai no és el mateix.
Ara recordo una mica les classes de filosofia a l'institut, qui era el greg que deia això del riu? la realitat o la vida són un riu... les coses mai no són iguals, al riu mai no passa la mateixa aigua, sempre és diferent, està en canvi constant... així som les persones, un riu que baixa, amb més calma o més furia... però no para mai.. fins el dia que s'asseca.

2n dia del primer blog -

uuiiii... jo intentava llevar-me d'hora per aprofitar el dia... l'aprofitaré igualment, però des de les onze del matí... el rellotge i jo sempre hem tingut una relació extranya, qui sap per què... relacions extranyes... poden ser extranyes les relacions? simplement són diferents i peculiars, com les persones que hi intervenen, de fet, en funció de les persones que hi intervenen. quarts de dotze del matí no es el moment més inspirador per parlar del tema, però ja que ha sortit, faré veure que el meu blog és una cosa seriosa i profunda on es tracten temes de trascendència... (ejem)... espero no passar-me de trascendent...
Una veritat que sempre havia tingut clara és que cada parella és un món... no n'hi ha dos iguals i no es poden valorar o jutjar sota mateix criteri, cada parella funciona de manera diferent i ningú sap realment, com els components de la propia parella, què hi passa a dins. Cada cop trobo més interessant parlar del tema amb els amics i amigues, perquè cada cop hi tenim més experiència, jejeje, positiva i negativa... o... no n'hi ha de negativa??? tot és simplement... experiència, jejeje.

tots els començaments son genials!


Primera entrada al blog... después de una semana que cambiará mi vida al igual que el año entero lo está haciendo, decido empezar con un blog.


Serà un blog bi... o tri... lingüe... com ho és la meva quotidianetat... mira sinó el fart de riure que es van fer ahir a la nit dos amigues meves quan el meu cervell va barrejar completament el castellà i el català ... "su mara"...


un blog m'entretindrà i m'obligarà a escriure... com ja he insinuat aquest any cambia la meva vida... així que tinc moltes coses a pensar, reflexionar i escriure... em faig gran... i tot i que podria dir-ho amb resignació i melangia ho dic amb SATISFACCIÓ.