El post d'avui és una proposta de joc... la mama em va portar unes postals de Suïssa, lluny de ser plenes de muntanyes i neu, eren plenes de mans fent ombres xineses... les he fotografiat i us les penjo per si us ve de gust practicar, o els del món educatiu les voleu aprofitar... per cert, que n'he fet fotocòpies per tu Cat, i per l'Olga i el meu germà... i qui en vulgui que demani...
A més d'això... plou... genial benvinguda a l'estació més bonica a la muntanya... la tardor...
La Pluja baixa i puja. Baixa indiferent i ràpida i xoca contra el ciment que li ofereix resistència i no la deixa traspassar... Però llavors la pluja puja.
Puja absorvida per cada fibra dels meus pantalons fins humitejar els bessons...
els peus em rellisquen dins les abarques... se que ja no toquen... però encara no me'n vull separar... els meus dits s'han acostumat a ser lliures i no els vull ofegar... senyores i senyors... la pluja puja! la física és relativa.
Petons.
Ah!! aquest vespre us faig un post amb links a llocs frikis que m'han fet descobrir avui, gracias Dani, por todo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada