Quina gran nit la de dissabte que va allargar-se fins convertir-se en dia...
Vaig pagar una pasta inhumana que no us diré, amb targeta, a una discoteca... jo, que mai sortia a discos i que mai porto targeta a les discos i gairebé enlloc... doncs, si no ho feia era per algo... que la nit és fosca, i de noche todos los gatos son pardos... y lo que eran dos cubatas ha acabat sent... buf, no us ho diré, vaig pagar, sense saber-ho, dos cubates al preu de vint... al cambrer se li va anar la ma i va posar un zero de més... i jo... vaig signar enmedio de la oscuridad de la noche i enmedio de la alegria colectiva... i cagumlaputaaaaaaaa dilluns en veure un extracte del banc... aaaaaaaaahhhhh!!! espero poder-ho solucionar, perquè quin mal fa pagar tants cubatas i no poder-te'ls beure!!!! si almenys me'ls hagués begut... no crec que hagués pogut obrir els ulls mai més... però ahi los tendria!!!! noche loca.
I consti: maaaaaaaaaaaaaaaaaaai pago amb targeta sortint de fiesta, maaaaaai (o casi mai) surto de discos a l'hermètica, jajajaja, amb els que em coneixen ens farem unes bones riseeees... em vaig sentir farlopera de la hòstia pagant amb tarja a la disco, rollo sobrada, però ara que se el que realment em van cobrar... jueeer!! i la fiesta sin hacer...
Però... com va començar tot?? sopant, bebent vi en copa i cointreau a morro... caient per terra quan intentava posar-me les bambes...
i va continuar al tradicional quinto (petició d'una colega) que si... 25: nadaaaal, els més petit de tooots: tocava la trompetaaaa, el licor : 43: borratxoooo, l'any que es va acabar la guerra, pelat del mig!!! i venga, ni linia ni quinto, no era la nostra nit de sort... o siii...
i correbars, i cerveza a la república, i trobades sorprenents, i venga cap a blas... a la disco???? sí... després de la recerca del cotxe, per carrers i carrers, sense recordar on l'havia aparcat el conductor... i alegria que es festa major... i més gent curiosa al local de ball: un noi amb qui compartir l'únic tram de barra que quedava buit per poder demanar (demanar els cubates més cars de la història...), apagant cigarros de la penya, que m'ofegoooo, ballant, mirant, jugant, allò que es fa...
i en sortir... en sortir a aquell altre noi li vaig dir que no, i li vaig dir amb un petó.
els companys, que s'ho miraven d'aprop (i ho retransmitien... tomatomatetomatomateee)
ho van trobar elegant (elegant i cruel alhora, encisador... una mica judes...). No , no... que a dormir ja sabia on volia anar... i així va ser... tanquem discoteca i cap a casa de la colega, fiesta pijamas prometida, alguns continuen amb cubates, jo a les 7 del matí prefereixo uns espaguetis amb tomàquet... fer coixinet... dormir una mica, babejar al sofà... i a les 9 menjar un bikini... i cap al llit, ara sí... ja ho podeu imaginar... fins les tres... dinar poc, i seguir vivint, ben contenta.
i ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia pepa li darem un tall... joder, la tia pepa... què passa? que havien decidit restringir-li les racions per sobrepès...? que eren uns garrepes i només això volien donar-li?
25 de desembre fum, fum, fum... ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet... que passa?? ja amb les merdes de l'occidentalisme i el racisme! i una merda, ben morenet i guapo que hauria de dir la llegenda que va ser, si és que va ser, que aquest és un gran dubte que no tinc massa interès en resoldre, de fet... millor ocupem-nos d'assumptes més significatius...
i com va el barça?? jajajaja noooo, era broma, això em sembla tan significatiu com que em vaig adormir durant el gran madrid -barça... durant el primer gol jo babejava al sofà, ja ho veieu, culé patidora cent per cent... jajajaja, és que no hi puc fer res... el cervell se'm desconecta quan fan futbol a la tele...
moraleja: no tireis la ropa vieja
moraleja: no molesteis a la comadreja
moraleja: grita si picó la abeja
joder, els tres reis de l'anunci d'ibèria estan buenorros!!! (el ros i el negre eeeh... el blanc no! )
ah! quant temps sense parlar de cinema i sense anar-hi, ho trobo a faltar.
Michel Gondry: el vull descobrir. Vull veure: rebobine porfavor!! algu l'ha vist?? pels frikis del cinema em sembla que deu ser moooooooolt divertida!!!! tasca pendent. Sobre una colla de gent d'un barri desafavorit socialment que es dedica a fer remakes de pelis conegudes... del tal Gondry també m'han recomanat la ciencia del sueño... la tinc a casa, pendent de veure.
petons, quadrats o rodons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada