Ahir vaig anar al cinema , després de massa dies sense anar-hi. La cartellera, en principi, no se'm feia massa atractiva. No em venia de gust ni la Jolie desesperada buscant el seu fill, ni el Carrey dient sí esbojarradament, ni el 007, ni els draculins adolescents, ni madagascar 2, que la primera no em va agradar gens!!! ni res de res... Austràlia ja la vaig veure i no em va convèncer gens, em va decepcionar. Bé, vaig dubtar doncs, carrey encara i sabent que no serà gran cosa??? Jolie perquè la dirigeix l'Eastwood?? res de res... a un cantó de la cartellera Flame i Citron... curiós títol que no ajuda massa a saber de què va la pel·li. Per l'idioma dels crèdits i la imatge del cartell descobrim que pot tenir a veure amb el nord d'Europa, amb la Guerra Mundial... dos homes, un pèl roig i un miop apareixen en misteriosa actitut... espies potser?? ens decidim a veure-la.
Bé, doncs, Flame i Citron és la història inspirada en dos personatges reals, dos activistes de la resistència danesa que durant la segona guerra mundial es van dedicar a eliminar nazis... tota una història que parla de la resistència, la guerra, d'agents dobles, corrupció. Una història en què no tothom és el que sembla, en que alguns bons no són tan bons... els dolents continúen sent dolents, encara que algun demostri un deix d'humanitat en algun moment...
És lenta, l'acció avança amb calma, però la història està molt ben feta, i manté l'atenció de qui s'ho mira a través del patiment dels protagonistes, dels seus dubtes, de les seves contradiccions i passions.
Em va agradar, la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada