obrir els ulls...

L'organització política del món on vivim és una mentida. A aquest tros de món, cada cop més incert, que anomenem occident, vivim creient que la democràcia ha triomfat després de les terribles guerres del segle XX i que el sistema econòmic i polític actual és el definitiu... la millor opció. Tot plegat una barreja de mentides i veritats a mitges, fruit de massa interessos individuals i poc interès col·lectiu.

El món és injust. El repartiment de la riquesa és terriblement desigual.
L'explotació dels recursos no s'adiu a les necessitats dels éssers humans, sinó a la voluntat d'uns quants d'augmentar cada cop més els seus beneficis, sense tenir en compte que si no comencem a ser responsables destruirem la terra que ens alimenta, que ens sosté, que ens dóna la vida.
El capitalisme perpetua diferències socials i injustícies humanes. I poca gent el qüestiona.
Podem expressar valoracions morals, filosòfiques, socials sobre aquest sistema economic i social. I podem expressar-les des de punts de vista ben diferents.
Però a més de valoracions, hi ha fets. Fets objectivables. És objectivable el mecanisme de funcionament del capitalisme. Un mecanisme basat en exprimir la força de treball al màxim per obtenir cada cop més marge de benefici. El benefici no és col·lectiu, sinó que se'l reparteixen uns quants, una porció de la població ínfima.
Mentre que la majoria pertanyem al conjunt de la força de treball.
No sóc economista. L'economia sempre m'ha espantat i fastiguejat. Però a dia d'avui crec molt necessari entendre algunes coses i posar-me al dia del funcionament de l'economia actual i de les alternatives. Perquè d'alternatives n'hi ha... o n'hi hauria.

Fa dos setmanes que assisteixo a un curs sobre la crisi que imparteix a la ciutat el Seminari d'economia crítica Taifa. (seminaritaifa.org)
Recomano apassionadament a tots que us n'informeu, que els escolteu si en teniu l'oportunitat. La tasca que fan és molt necessària en un moment en que crec que una de les grans dificultats amb que ens trobarem les persones que no estem d'acord amb el món on vivim és que la gent no és conscient de la gravetat de la situació en que viu. Cal que tothom obri els ulls, que s'informi a la població del greu perill que correm i de que hi ha alternatives. La població no és conscient del poder que té. El poder de la ciutadanía és inhibit des dels estaments governamentals, des de les grans corporacions i empreses, des de tots aquells que volen seguir mantenint la seva situació de favor.

Hi ha crisi. És cert, però no és com ens l'expliquen els mitjans audiovisuals dominants. La crisi va més enllà d'una crisi financera, més enllà d'una de les recessions assumides com necessàries del capitalisme. El capitalisme es basa en una gran contradicció que el portarà a crisis cada cop més virulentes, que sempre afectaran als mateixos, cada cop amb més duresa.
El capitalisme es basa en el consum irracional de la població. S'empeny a les persones al consum constant i desmesurat per obtenir beneficis. Però per poder obtenir cada cop més benefici cal exprimir cada vegada més a la mateixa població que es pretén sigui consumidora. Per aumentar el marge de benefici s'ofega als treballadors, rebaixant sous, eliminant llocs de treball, augmentant jornades laborals i en general endurint les condicons laborals... En conseqüència aquests que han de ser els consumidors que facin rodar l'engranatge capitalista tenen cada cop més dificultats per consumir. Baixa el consum, el sistema entra en recessió, necessita seguir augmentant beneficis... i , en comptes de pensar el repartir més justament els recursos... la solució sempre passa per apretar cada cop més als treballadors. És incongruent i insostenible que la població sigui ofegada d'aquesta manera. El capitalisme s'autodestrueix. Però això ningú ens ho explica.

Senyores i senyors, nens i nenes, grans i petits... no vull allargarme més avui... però vull convidar-vos a que us informeu. A que pregunteu. A que no us quedeu amb la primera explicació que us donin... Si el sistema es debilita, ara és el moment de canviar. La crisi no té perquè ser tan sols un problema, a més pot ser una oportunitat.

Tinc por... perquè els líder mundials d'aquesta gran mentida a la que anomenen democràcia no pensen solucionar-ho de forma justa, de forma correcta...

cal més informació real i participació ciutadana!!!!!!!!!!!

obriu els ulls!!!!