Yes, wee - kend !!!

I va arribar el cap de setmana, sí, cap de setmana!!! i quin vent! diuen que el vent influeix en les emocions, en la ment de les persones, n'estic segura, m'ho crec. Diuen que els dies de vent augmenta el nombre d'agressions, assassinats... per desgràcia també hi ha més accidents. No vivim pas en consonància amb la natura, sinó que vivim en ambients modificats, adaptant l'entorn a la nostra voluntat. Suposo que això fa que encara es noti més quan hi ha fenòmens meteorològics més intensos, fa que les conseqüències siguin pitjors. La nostra actitut generalitzada de no respecte de la natura, de veure la natura com una entitat per sota nostre fa que no responem el més adequat possible i que ens emprenyem més quan plou exageradament o fa un vent huracanat poc habitual...
Però bé, abans del cap de setmana passat, hi va haver la setmana passada... i d'aquella setmana recolliré algunes situacions de les que vaig formar part o vaig ser testimoni.
per exemple, el dimarts anava amb tren cap a Barcelona, a l'hora que els coles ja han acabat... el vagó no anava pas ple de colegials... però just davant meu seia una nena maquissima amb la seva mare. Xerràven relaxadament, i la nena va fer una pregunta a la mare, una pregunta no pas de dubte, sinó amb la intenció d'iniciar una meravellosa explicació. Havia descobert quelcom i volia compartir-ho. La nena va preguntar a la mare:
- saps perquè llapis en anglès es diu pencil?
- per què?
- Per què tu penses coses i el llapis ho pensa i ho escriu.
- Si? vols dir que és per això? qui t'ho ha dit?
- Ningú, ho he pensat jo. Pensil, perquè penses i s'escriu.

si haguéssiu estat allà i haguéssiu sentit el to de veu i la seguretat de la nena haguéssiu quedat tant encantats com jo. Em va fer molt feliç!

Una altra situació, el mateix dimarts, de nou en tren, tornant a quarts de nou del vespre direcció sabadell... al seient de l'altra banda i davant meu dues dones, una de les quals massa maquillada (pel meu gust) li deia a l'altre que se la mirava no massa convençuda:

- aunque haya crisis una mujer no va a dejar de ir a la peluqueria por que haya crisis, de verdad, tenemos que estar siempre bien, sabes?

gairebé vomito!! el to de veu i l'actitut empitjoraven molt les brutals declaracions, aquesta tia no té ni idea del que suposa la situació econòmica actual per molta gent i a sobre arrossega un deix masclista molt desagradable!!! ecs!!

i acabem amb una extranya i entranyable declaració d'amor... situeu-vos a una escola, al passadís de parvulari. La classe de P5 surt per anar al pati. Els nens i nenes fan quelcom molt semblant a una fila, estan xerraires i al voltant encara algunes aules son plenens de nens més grans fent classe. La mestra, amb intenció correctora pregunta als nens:

- que anirem pel passadís en silenci???

i un nen, dels dolçament entremeliadets i espavilats de la classe respón:

- sí!!! i me casaré contigo!!!!

i ale, així, sense més. Ella, davant la declaració inesperada només pot somriure i pensar, noi, conserva sempre aquesta alegria i desició en l'amor!

i va arribar el weekend i divendres vaig sortir tant que dissabte no vaig anar a classe a Barcelona, tal com era el meu deure... però vaig anar a Barcelona igual perquè havia quedat per dinar amb una amiga. I vaig fer temps comprant-me una samarreta maquissima. Ah! arribar a BCN ja va ser una odissea, els trens ja no funcionaven!

i a Barcelona vaig passejar pel mercat de la Boqueria, i les imatges i olors em van produir un gran plaer... plaer mental que es va convertir en físic inesperadament, provocant que baixés la rambla entre enrojolada i somrient!

El vent va modificar els plans que tenia per la nit de dissabte, però la veritat és que també va acabar molt bé.

dos ampolles de vi entre tres, secret ibèric, stroomp i altres delicatessen per sopar, borratxera tonta, mp3 per taralejar bandes sonores rambla abaix, caipirinya per acabar de rematar el puntazo alcohòlic, uns amics ens salven de l'aïllament a la gran ciutat portant-nos en cotxe cap a casa... cap a casa??? noooo! a seguir la festa!! més alcohol, cervesa amb tequila i acabem cridant:

- Yes, wee - kend!!