MÉS CANÇONS

fa temps que no fem post de propostes musicals...
la cançó d'avui:

que te den - manu chao i amparanoia

himne de fa uns mesos que ja no m'interessa ni cantar. ara el canto sense rabia vaja, simplement amb diversió.
la rabia, la rancúnia ja no hi son... deixen pas a la indiferència o a la tranquil·litat. total indiferència? no, és clar, mai, les coses que han existit mai no desapareixen del tot... però cada cop m'és més igual o forma més part del passat. Una pena, però jo ja vaig fer el que havia de fer per mantenir certes bones maneres... la vida sigue, i qui no aprofita les oportunitats... doncs ale, que asumeixi.
I'm vitalment on fire, els somriures em sorprenen en molts moments... sota el sol, a la dutxa, a la feina, amb els amics. tira pa'lante, tira pa'lante com dirien els grans filòsofs de Cornellà.
la filosofia aquests últims dies ha donat pas a la ciència del moc en el meu petit món de la feina... nens i nenes d'un parvulari, 4 anyets o 5... passen els dies amb mi, retallant, pintant, resseguint, escribint i llegint les primeres paraules... i entre feineta i feineta les conseqüències d'aquest hivern autèntic (com m'agrada que sigui un hivern de debó!!!!!)apareixen en forma de massa viscosa verda o transparent. És tant divertit l'alliberament que demostren en relació a aquest fluid corporal!!!
monòleg del Sergio l'altre dia:
- hay un moco que sale de mi nariz, y de mi nariz se esta bajando a la boca... ui, se mete en la boca...
(jo, que aixeco el cap que tenia cot mentre retallava i veig em panorama, brutal moc brillant envaint cavitat bucal!! jajaja)
i suggereixo:
- moca't! moca't!!

d'altres infants juguen a la provocació, com un que em ve i em diu:
-tinc mocs!
i jo dolçament:
- anem a mocar...
i abans que pugui agafar el klinex el nen agafa embranzida i dispara a màxima potència dos mocs verds de mig kilòmetre nas avall!!!!
- nooooooo!!! (crida la mestra esgarrifada)
i riu.
en el fons em diverteix que ho facin això.

Però no tot són mocs en el regne dels petits... avui hem explicat un conte, a 4 veus amb una sola boca. He fet de llop, de porquet petit, de porquet mitjà i de porquet gran. i cada un amb una veu. i els nanos han estat taaaan feliços! i jo també.

expliqueu més cuentos, feu la vida bonica amb les vostres paraules i gestos... sóc partidària de jugar, d'omplir de galindaines (com diria el Red Pèrill) les situacions quotidianes...

-bona nit i tapa't!
-tápate!!
- que si està paté?
-paté???
- pa tecir tonterias mas vale te calles!
-en la calle, en la calle te espero!
- fumando?
- no que es malo pa la salut!
- bebiendo?
- no que no tinc set!
- ni jo sis...
- sis quiero.
- quiero que...
- deseo...
- espero...
- es pero? pensava que era manzano?
- ai marrano!!!!

i plego que no té ni puta gràcia això... si ho féssim en col·lectiu seria més divertit, proveu-ho en alguna reunió d'amics o familia...

una abraçada.