reflectation... (de reflex o de reflexió? un miratge?)

sense merèixer perdó de deu, ni de nou, ni de vuit, ni set, ni sis, tot sovint em retrasso, no pas en els pagaments, que això encara m'angoixaria més, sinó en la presència. La meva o la de les meves extensions. No pas de perruqueria, sinó de creació o feinejament... encara he tingut sort que ningú m'ha girat la cara per aquest tema... no massa, això sí... fa dos setmanes em van picar la cresta, si fos un gall, en baralla hauríem entrat, però jo era una empleada i en certa manera subordinada, a més, sense raó... així que, cresta picada, retard asumit... em va avergonyir, però ja era hora que a alguna feina em renyessin per arribar tard... així que també em va satisfer... puta incoherència humana... gran contradicció poètica!!!!
per què odio a qui desitjo? com és possible?
per què gaudeixo del que també em dol?
per què proposo i llavors no em ve de gust??
l'equilibri pels que el vulguin, a mi ultimament m'agrada més la tensió de la corda que penja sobre la gran pista de circ vital... vitalinea es podria dir, si no fos perquè ho relacionaríem amb un poc gustós postre làctic que exalta un model de bellesa dubtosament saludable i alegre... NO al règim! històricament els règims no han fet cap bé a la humanitat... m'enteneu, oi?
per on anàvem... ah! sí! de camí a poca cosa més que la incertesa d'un dia més... hi ha qui està segur de viure un gran moment en la seva vida, hi ha qui sap que ha arribat on volia... és millor que trobar-se perdut? és millor que saber-se lluny d'alguna meta? em se allunyada, però no pas fora del camí, potser la meva situació és millor que la del casat amb fills, hipoteca, gos i microones... o potser no... a qui dels dos li queda més aventura per endavant? pot ser que a mi només em quedi anar a pitjor encara... o a millor... del cert se que en alguns aspectes em sento inmillorable, però en la majoria m'apassiona la idea que només puc millorar,i cada cop gaudir més de mi mateixa... i si no tens meta? pots viure a la deriva? pots anar fent i que arribi un moment en que descobreixis que ets més a prop del que et pensaves de la full satisfaction (fardona que és una... puta merda...).
Bé, quedem un dia d'aquests, no patiu... la meva puntualitat pot millorar... però ho faré quan em plagui.

els petons més bons són els que s'endinsen a les galtes, just sota els ulls...
ah, carai... tendresa, una de les coses bones. I quantes coses bones hi ha al món!! deu ser aquesta la meva meta... anar gaudint de coses bones...
ara ho veig. crec que ens obsessionem amb les metes i ens oblidem que la millor part és el camí, el procés. perquè un cop has arribat, tot s'ha acabat, no queda més... en canvi, mentre vas fent camí a cada pas hi ha alguna cosa a gaudir o viure.