Harvey Milk, cinema, història i sensibilització social i política...

Post amb comentari cinèfil i alguna cosa més. Val a dir que últimament no estic especialment hàbil amb les paraules... la dispersió mental em bloqueja? no se... hi ha alguna cosa que comença a esborrar paraules o distorsionar-les del meu arxiu... però som-hi.

Avui he vist la que ha estat traduida com: Mi nombre es Harvey Milk, amb Sean Penn... 8 nominacions a oscar? bé, això no m'interessa gens... el valor d'una història no li dónen els premis i reconeixements comercials...
La pel·lícula és una biografia del primer polític obertament gay escollit per un càrrec públic als Estats Units, a San Francisco, als anys 70. Evidentment no es tracta d'un documental, no aprofundeix en les seves conviccions, estratègies, en la lluita suficientment, però és una bona manera d'obrir els ulls a un altre personatge que va resultar important per una parcel·la dels drets humans. Però més enllà de la seva figura, la pel·lícula ens permetrà reflexionar sobre l'estat de la identitat sexual en la nostra societat. No vull parlar de lleis. Perquè cap llei que defensi els drets de gays i lesbianes serà prou útil sinó va acompanyada del reconeixement d'aquesta realitat sexual i personal per part de la societat civil, de les persones.
Encara hi ha massa gent que veu quelcom d'extraordinari en les persones que estimen o desitgen altres persones del seu mateix sexe. Encara hi ha qui s'avergonyeix d'explicar que vol per parella un home, essent un home, o una dona, essent una dona. Encara hi ha qui creu que gays i lesbianes són una amenaça per la famíla i per la societat. Família? Què és la família? no és més amenaçadora l'estructura laboral d'aquest país? la situació econòmica que ofega amb hipotèques i deutes a mares i pares? Però... què és "la família"?
El fet homosexual és més visible, però suposo que encara queda camí cap a uns pobles i ciutats on ser gay no sigui ni notícia, ni espectacle, ni l'excepció que trenca la norma... simplement una altra norma més... d'opcions a la vida n'hi ha moltes, no hi ha dos éssers humans iguals... per sort.