digues no i atura el torrent que se't emporta... o deixa que et porti, tot i que saps que et faràs mal quan l'aigua et descontroli contra pedres, terra, branques...
un noi i una noia es diuen adéu sense petó de comiat.
el soroll no em deixa sentir com calles.
escolto amb la boca.
Miro més enllà. rere els vostres ulls. No hi veig.
Són dies rarots, mentre espero la primavera... ara ja em va venint de gust... i el sol a mitja temperatura, però que no cremi... i descobrir què quedarà d'això que encara no enteníem. Qui sap. El que volguem. El que volguem que quedi. Ja se sap, les coses no són com el destí tria... qui cony és aquest??
El demà és meu (diuen)... el meu problema és ser poc ambiciosa...
ei... estic contenta. :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada