Slumdog Millionaire

Me n'hauria d'anar a dormir, però no em puc estar de comentar que la peli és d'aquelles rodones, com a història està molt ben lligada, combina els passats i presents de forma molt àgil i ... és molt bonica.
És una mica un conte, però en comptes de fades té bocins de realitat, i de cruesa, i de dolor... però, com no, té l'amor i el somni.
Al cap i a la fi, una de les funcions de la literatura, del cinema, de l'art, és portar-nos a un altre món per una estona, lluny de la nostra realitat quotidiana, sigui satisfactòria o no... suposo que quan no ho és la fantasia encara té més força. O potser no té res a veure, i el fet de gaudir de la ficció és més una qüestió de construccións mentals i de gustos que de situació personal. Sí, de fet la reflexió anterior era una mica estúpida, jo gaudeixo del cinema sempre i des de sempre, i quan sóc feliç encara més!

Però vaja, sigui com sigui... aquesta és una d'aquelles pel·lícules que val la pena veure. I val la pena quedar-se amb alguna cosa més que la història d'amor o l'apel·lació al destí. Val la pena reflexionar en les realitats que serveixen de teló de fons de la història del Jamal. La vida de molts infants, no sols indis, sinó d'arreu del món, en la pobresa. El com la igualtat i la justícia entre paísos estan encara lluny, i està clar que molts països segueixen i seguiran simplement al servei del "primer món"...

No seria una peli transgressora, ni fa una dura crítica social, no crec que fos la intenció principal del director, tot i que és l'escenari que utilitza. Però no deixa de valer molt la pena. La literatura i les narracions de funcions en tenen moltes, i, una d'elles, és la bellesa en si mateixa, i el plaer. Veure aquesta pel·li és un plaer, així que... endavant.

P.D.: Bigas Luna engega un projecte que sembla ser que fa temps tenia en ment... l'adaptació cinematogràfica del Mecanoscrit del segon orígen. Ai... esperem que ens agradi. En principi és una bona notícia.