Per fi el viatge que tenia pendent. L'estiu passat vaig desitjar viatjar sola. D'aqui a dos setmanes ho faré. A un lloc conegut. A un lloc on vaig viatjar en condicions molt diferents. A un lloc, però, on no vaig a recordar ni a retrobar ningú... encara que no podré evitar que la meva ment hi faci referències. Hi vaig a desconectar i alhora a treballar. Els únics companys de viatge seran un munt de cd's, llibretes, llapissos, bolígrafs i llibres. Ah! i la càmera de fotos... 4 hores de cotxe cap al nord, travessar els Pirineus i arribar allà on s'acaba la carretera enmig de l'Ariège. Trés jolie!
Sentein és un racó del món molt agradable. Força bucòlic. Senzill. Petitíssim. Un poblet on a la nit es fa el buit, el no res... on el cementiri és preciós, hi ha 4 carrers i mig, un riu eixerit i pastors i vaques i ovelles...
3 comentaris:
cullons... i què farem sense tu?
si que mola el lloc si. Això dels llapissos...de colors o què?
això de canviar d'aire si carregar piles ho hauríem de fer tots i totes de tant en tant!
Publica un comentari a l'entrada