Caminem mirant només el que tenim davant... i a vegades pitjor encara... només mirant a terra... doncs, diumenge vaig caminar per la ciutat. Sola. Mirant amunt, avall, més enllà del que hi havia davant meu...
Durant uns instants vaig oblidar que odio anar al cinema els diumenges a les 6 de la tarda (el cinema és una de les meves passions, hi podria viure, com en una biblioteca, com enmig d'un bosc del pirineu... el cinema m'encanta!!!). Doncs això, que els diumenges a les 6 no m'agrada perquè està massa ple i... no, no m'agrada gens l'ambient. Doncs me'n vaig oblidar... i m'hi vaig acostar... tinc el mono i al vespre ho tenia difícil... però desseguida que vaig ser allà la memòria va tornar-me i vaig fugir correns, rambla avall, a caminar. Fugint de la gentada avorrida endiumenjada... ecs!!! Vaig caminar escoltant bandes sonores. Molt recomanable. I vaig deixar que la música de cinema transformés la meva visió del món en moviment. Experiència brutal. Un dia d'aquests acabaré saltant sobre bancs i cotxes al so de Regreso al futuro, com si volés en aquell patinet flotant... doncs, res, que un passeig genial i que mireu allò que no mireu habitualment. Aquest diumenge vaig descobrir tots de coses molt xules a la meva ciutat. Vaig enamorar-me d'un arbre.
bona nit.
ei... entreu al podcast de Ràdio Trama i gaudiu del nou programa: Generació BSO!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada