Els dies corren.
s'escurçaran.
s'escalfaran. ja ho comencen a fer.
jocs matemàtics, festa popular i calçotada... d'això les fotos.
El rellotge del meu cotxe s'ha convertit en una metàfora de la vida. L'altre dia la meva mare el va voler posar en hora, no se què va tocar... però ara el rellotge digital està atrapat en un bucle imparable. Marca hora i minuts. Sempre són les quatre i els minuts corren constant i eternament... corren com si fóssin segons. Sí, vaja, que el minuter no marca minuts, sinó segons, que el temps corre més depressa del que els humans hem acordat de forma arbitrària. El temps no és més que una mesura... tempus fugit... sempre ho dic...
un amic recomana: disfrutar com porc rebolcant-nos en la pròpia merda. Té molta més chicha filosòfica del que sembla, de debó. És a dir... gaudeix tot i els entrebancs, always look on the bright side of life...
un anunci a la tele: un fill entra al cotxe, el pare i ell acomiaden una amiga del nen. El nen pregunta al pare si sabia que la seva amiga era negre. El pare respón que és clar que si. El nen li diu: doncs jo no ho sabia. Atenció, ja miraré si descobreixo de què és l'anunci... era audi o alguna marca de l'estil. D'aquelles que fot ràbia que facin anuncis tan bons. Fà rabia que les grans marques siguin les que donen lliçons de vida i mercatilitzin reflexions que són tan importants per l'evolució positiva de la societat. És un greu que l'administració o les entitats socials no siguin tan hàbils per sensibilitzar la població de coses com l'acceptació de l'altre, la multiculturalitat i la convivència.
cinema: ja vaig veure The Reader... a veure si hi dedico un post sencer un altre dia (no prometo res, a veure si tinc temps). La peli molt xula, la recomano. Millor del que en principi sembla. Vull dir... que comença molt bé, però encara millora quan avança, quan, a més de la trama relacionada amb la història d'amor, entra en joc una trama relacionada amb la història d'Europa, amb la segona guerra mundial. Una peli que em va plantejar moltes reflexions, preguntes, dubtes... em va venir molt de gust comentar-la. Però havia anat sola al cine... jejejej
Ah!! i també, aquesta setmana, vaig veure al cineclub, Ultimàtum a la tierra, però no la del Keannu Reeves que han fet fa poc, no! sinó el gran clàssic dels anys cinquanta, aquella en que es diu la mítica frase: Klatu Varada Niktó!!! genial vestit d'extraterrestre el prota! molt interessant veure el cinema de fa cinquanta anys.
Fins aviat. :) :)
2 comentaris:
doncs l'anunci aquest...a mi em fa molta ràbia cada vegada que el veig. Realment et sembla que aquest és el context? Sincerament no hi veig la relació amb el cotxe...
ja, no, no té cap relació amb el cotxe, aquesta és la putada, aqui està la mercantilització i la merda.
Hi reflexionaré, però diguem que et vinculen el cotxe i el ser amo d'aquest cotxe a uns valors i una actitut per la vida molt elevats, a un nivell superguai com a persona... i més coses, ja m'hi fixaré més... però si, a mi també em fa ràbia en aquest sentit... tan de bo la reflexió que utilitza l'anunci es fes de debo des de la societat...
Publica un comentari a l'entrada