En aquell racó de món feia molts anys que la població s'havia acostumat a enviar-se missatges al mobil, a comunicar-se per mail i a unir-se a comunitats cibernètiques en que penjaven les seves fotos i quatre frases mig buides de sentiment per mantenir contacte amb altres ciutadans igualment tediosos, incomunicats i units a comunitats cibernètiques en que penjaven les seves fotos i quatre frases mig buides de sentiment.
Les persones es vinculaven a altres persones a través d'una pantalla d'ordinador, lluminosa i hipnotitzant, però després, pel carrer, no eren capaces de mirar-se als ulls, ni saludar-se. Els veïns passavan en silenci uns davant dels altres, no es deien Bon dia. Desconfiaven els uns dels altres, o s'avergonyien uns d'altres. Tothom tenia por de mirar-se als ulls. Massa por de ser jutjat. Massa por de trobar la sinceritat dels altres, o les seves mentides...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada