Al sofà, sota la manta i sota el portàtil, vora una tassa de tè verd a la poma, amb la tele de fons, sense fer-li massa cas, però xuclant part de la meva atenció mental, més o menys conscient. Així em trobo, i me n'hauria d'anar a dormir, però no em podia estar de fer certs comentaris...
comentari u: he penjat un fragment d'un nou conte en que estic pensant al bloc "confits quadrats que giren en rodó".
comentari dos: en el meu paper actual de mestre de música avui he fet unes audicions d'instruments de corda fregada amb nens de primària. Hem escoltat la Vanessa Mae tocant el violí, un altre paio tocant la viola, violoncels i contrabaix... i de violoncels n'hem escoltat de diferents. Un d'ells interpretava Bach. Després hem escoltat l'arxiu següent: Final Countdown dels Europe per tres violoncels i orquestra. Impressionant. L'esperit heavy dels 80 ha envait l'aula. Nens de 8 i 9 anys taralejaven la tonada inmortal! m'ho he passat pipa.
Amb una altra classe hem escoltat Txaikovsky, la Dansa de les fades del Trencanous.
comentari tres: a continuació faré el comentari quatre.
comentari quatre: estic tan encostipada que aquest migdia quan intentava mastegar no podia respirar... i si respidava no podia mastegar... jejeje zi, zi, despidava...
comentari cinc: joder !! que tard s'ha fet!!!!
petons tan grans com elefants!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo els canto cançons catalanes però en plan Louis Armstrong, però lalvors se m'exciten... no tinc mesura! Visca Europe!
Publica un comentari a l'entrada