Missio de la NASA

I jo em pregunto... haig d'escriure encara que no tingui massa a dir?? és que estic mandroseta últimament, puta indisciplina... pura indisciplina... puta i pura, les dos coses alhora... per què no? Això em recorda que estic llegint WILT, aquella novela en que un home planeja matar la seva dona... se que avui en dia no deu ser massa políticament correcte, però que li donguin pel sac, em va fer riure molt l'altre dia... llegint al tren anava rient sola.
Avui he fet un acompanyament. He acompanyat a un grup d'infants a una visita fora de l'escola. Ha sigut tota una experiència. Una de les més subrealistes. La professora que organitzava la sortida estava molt motivada i, val a dir, desorganitzada de la hòstia... vamos, que la ha liao parda por la calle... però sembla que els nens s'ho han passat molt bé. I també la gent que ens veia passar pel carrer... com que anàvem a observar la lluna i els nens treballen el tema de l'univers, amb els 5 anyets que tenen, tots anàven vestits d'astronautes... amb botes, llanterna, una pastanaga i amb cascos que cadascu s'havia fet a casa amb més o menys gràcia... cascos de paper de plata, de garrafa reciclada, amb antenes, amb tubs i cables, gàbies d'ocell que feien de casc de la nasa... de debó, un espectacle, la gent sortia de les botigues i els bars al nostre pas... érem dignes de veure. Per sort les profes i acompanyants no havíem d'anar disfressades... però com no... la Laura va i sempre acaba liant-se una mica... jajaja, es mi destino. Una nena m'ha deixat uns cascos amb micro incorporat i per inspiració divina de la profe motivada m'ha tocat fer el paperet de la tia que està en directa comunicació amb la NASA a Amèrica... sí, sí, i jo liant als nens que si estàven a punt, que si portàven identificació, que es preparéssin, que estàvem a punt de passar el perímetre de seguretat... jajaja. Divertit.

L'altre dia vaig decidir no dir res i penjar imatges. Us heu fixa't en el gos que borda des de dalt un campanar? no és cap muntatge, la va fer el meu pare...
I la de l'ou? No se perquè m'agrada... i és ben tonta.
Ens entrenen i ensenyen a expresar-nos i representar realitats de forma oral i escrita. Principalment. A escola fem una mica de plàstica i una mica i sovint penosa classe de música. Realment tenim ben atrofiades les habilitats d'expressió a través de medis que no siguin la veu i l'escriptura. Hauríem de saber expressar-nos de moltes més maneres amb més soltura. A través de la fotografia, la imatge, el dibuix, la música, el cos, les mans, el gest, els petons, la mirada... què més??
tot!!! L'escola ens educa. L'institut forma i ensenya... els últims cursos hauríen de ser per deseducarnos i sobretot la universitat. La universitat hauria de deseducar. Obrir-nos les ments i deslligar-nos de les creences i mites contraproduents per la convivència, la felicitat... En aquest món de mails, blogs i facebook... cal més que mai no oblidar el gest, el somriure i la carícia...

Estic mimosina... es nota? juas juas juas... ale! mi cama me espera... y mi libro... que consuelo, jajaja.

petons en xarxa!