ciclista en la noche...

Un bon mètode de desconexió mental es pillar el cotxe i anar a fer curves... ya ho he fet un parell de cops i ho trobo genial, és curiós com amb un acte tant aparentment tonto i quotidià com conduir el cotxe s'aconsegueix la sensació de control i seguretat. Fa mooooolts anys vaig tenir un somni relacionat amb això. Moooolts anys, quan somiava que volava per sobre els arbres... Total... que me voy por las ramas... que avui em venia de gust despejarme, però no tenia cotxe... el té el meu germà molgaharià que està a Barcelonaaaa... doncs he agafat la bici. A quarts de 10 del vespre, amb la fresca (que genials les nits d'estiu... nits d'estiu i matins d'hivern, amb el sol brillant de les nou del matí al gener) i he recorregut la ciutat de la creu a la creu... (dos barris a banda i banda de la ciutat). Primer he baixat... he sopat a ca l'àvia que ha flipat de veure'm aparèixer a aquelles hores: les onze. He sopat amb ella i he vist amb ella la tele, una sèrie de polis. Li encanten les series de polis, misteris i assassinats!!! visca la iaia!! no mira programes de sobretaula i marujeo, sinó sèries de misteri!!! Doncs res... a quarts de dotze cap a casa... amb la bici, però un cop a casa el passeig em sabia a poc... i cap a la creu d'amunt... la creu alta. Quin ambient hi ha al carrer, es nota que és estiu! m'agrada. (tot i que sóc més d'hivern!!). I res... tot això per dir que la bici m'ha desconectat i m'ha relaxat. Conclusió: l'activitat física o manipulativa és una bona ajuda per baixar a la terra quan has pujat massa als núbols. L'activitat física ens conecta amb l'aqui i l'ara, ens ajuda a tocar de peus a terra.
Aqui i ara... que important i com costa de vegades.

Bonne nuit mes amours, mes amis. Au revoir!