Hauria de... però faré... Transsegre

La Transsegre. La lluita d'homes i dones contra el riu!! O millor encara... la unió de forces entre humans i natura... volem baixar un riu... corrent d'aigua, ens hi portes??? jejejeje.
Ei, gràcies als qui ens vau convidar a ser mariners del Yellow Submarine.

El cap de setmana passat no, l'altre, vam anar a fer la Transsegre. Consisteix a baixar dos trams del Riu Segre, des de Camarassa a Balaguer, en dos dies diferents amb una barca autoconstruida. (com una cursa de carretons de la creu alta, però al riu)
Ja feia més d'una setmana que es preparava l'embarcació. Alguns membres del grup ja eren veterans en això i d'altres érem marines novells. Mi primera vez :)
fustes, neumàtics, tubs de pvc, molt celo, pintura... y el yellow submarine és fet.
Divendres vam carregar el camió que havíem llogat. I, ja ben tard, vam marxar cap a Balaguer en diferents cotxes. L'experiència prometia. No sols per la transsegre en si. Sino, si més no per a mi, pel fet de marxar amb tot de gent desconeguda a fer una activitat de finde ben intensa. Bé, hi havia alguns coneguts. Olga i Xavi, Dani i Clara...
Res feia sospitar que arribant a Balaguer ens sorprendria la tempesta del segle. Una carretera llarga i recte, el poble al final... tot l'horitzó s'il·luminava sense parar, llamp rere llamp. Jodeeeer... jajaja
Com a mínim no plou... i patapum!!! la pluja del segle en entrar al poble. Va arribar un punt que dins del cotxe no vèiem el que hi havia a fora. Intentàvem buscar aparcament, però no podíem ni avançar... fulles, papers, plàstics... volàven amb violència. Al dia següent els diaris eren plens dels desastres de la tempesta a Balaguer.
Vam sopar al cotxe. I on dormiríem ? La idea era acampar... però era impossible. La zona d'acampada era innundada, al riu a Balaguer flotaven iglús...
Vam dormir al pabelló d'esports (que té goteres), amb altres participants desamparats de la Transsegre.

El mati següent llum, sol, calor... perfecte! Tot el matí muntant la barca a Camarassa. Ens toca el sol. Comença a córrer la birra. Tothom està content. Assegurem els neumàtics de camió que faran flotar les tres superfícies de fusta que ens fan de vaixell... serem 17 persones a sobre!!!! Rems a punt, posavasos collats a la barca... rialles, dinar. I nervis. Nervis perquè s'acosta el moment. Cap a les 4 o quarts de 5 pugem a la barca, i cap a l'aigua!!! el temps havia empitjorat... tot era ben núvol. Quina sensació tan genial, estar allà, sobre la barca, que flota, la barca que acabàvem de muntar junts. Remàvem alhora, en equip. Allò em feia sentir forta, invencible. La cançó Yellow submarine sonava i ballàvem. (cal dir que el tema d'enguany era la música).
Un munt de barques al riu, l'organització va explicar que més de dues centes... crec, jejej, mireu les dades a internet si voleu, però és per veure-ho, és que no t'ho imagines fins que no hi ets!!!
Al cap de poc va començar a ploure i fer vent. Feia fred. Seguiem remant. El vent bufava en contra. Havíem de remar més i més fort. En dues o tres ocasions el vent ens va girar la barca, i nosaltres ens havíem de coordinar per remar i treure'n profit!! jejeje Dreta fort!!! esquerra!!! dreta contrarem!!! esquerra pareu!!! tooots!!! foooort!!! aquells crits sota la pluja cada cop més forta éren música celestial. 17 persones, 17 noies i nois, 17 amics remant alhora... o no tant?? jejeje, es feia el que es podia. Es reia molt. Però també hi va haver instants de patiment i ai ai ai... Bombers en llanxa repartien mantes tèrmiques al riu... molta gent va ser tractada per hipotèrmia. Al final semblava que la barca se'ns havia de desmontar... però no. Primera etapa acabada. MOlt divertit tot plegat. Desmontar part de la barca per portarla a la sortida de la segona etapa. L'endemà.
Vam sopar una pizza que despertaba les enveges dels companys de pabelló... que bones.
Diumenge al matí segona etapa. Sortirem cap al migdia. Feia mooolt sol. Perfecte! Bon temps, molta alegría... el tram de riu era diferent, molt més estret, ràpid... més tipus ràfting, jejeje, allà si que vam haver de fer cas als capitans... dreta!! remeu més!! esquerra contra!! pareuuu!!! jajajaj, quina tensió tan deliciosa, quin punt de patiment tan satisfactori!!!!!! i la gent venga a tirar-se aigua... tots ben xops. Vam fer molta festa i vam arribar a Balaguer triomfant... Vam guanyar el premi a la barca més segura i més original! Vam fer somriure i riure a molta gent. Vam riure molt!

Us podria explicar mil detalls, mil moments que em van fer sentir viva o feliç. Però no seria capaç de transmetre-us totes les sensacions i això s'allargaria massa... no és qüestió d'escriure una novela... ;) això si... si voleu saber què se sent... anéu a fer la Transsegre.

Molt xulo. He conegut gent nova. I he descobert que la felicitat també és lluitar contra la tempesta remant i remant. Aquell esforç quan tot el cos em tremolava pel fred va ser una sensació dolcíssima. La repetiria mil vegades. La lluita satisfà!!!!!

i apa, ja he escrit prou... ara hauria d'estudiar... demà tinc examen de Francès.

Au demain!! o au revoir!