Construir edificis

Sempre m'havia semblat que somiar era fantàstic, que era una bona idea, que calia somiar. Cal somiar, cal desitjar... però... crec que em va quedar una mica més coixa la part important d'aquesta recomanació... que després de somiar cal fer realitat allò desitjat. Somiar és dibuixar un plànol, però després cal construir l'edifici. No val per res tenir una habitació plena de plànols, no seràs un arquitecte feliç fins que no vegis construits els teus dissenys. Somiar i imaginar m'ajuden a oblidar les coses tristes... així que al final hi torno. Mantenir un somni a la ment és cansat. La ment necessita realitats. Necessitem satisfaccions reals per obtenir una felicitat real i benestar.
Construim doncs.
Tinguem en compte que de vegades els edificis que aixequem cauran. Seràn enderrocats per un altre arquitecte en desacord amb el projecte o bé serán les circumstàncies, les condicions ambientals les que el portaran a terra. Però no ens hem d'enfonsar amb el nostre edifici... hem de reconstruir. Tornar a somiar i reconstruir.
Reconec que tendeixo a somiar massa. Dibuixo massa plànols que no arriben mai a portar-se a la realitat. I així la realitat no m'acaba de satisfer. I llavors torno al somni, que, si més no, momentàneament em fa creure que sóc feliç... o que puc ser-ho...

No sóc massa bona arquitecte... sóc millor com a il·lusionista, jejeje i el meu millor públic sóc jo mateixa.

Bé... després d'un cap de setmana que no ha estat malament, em despedeixo, desitjant bona setmana al no res que llegeix aquestes pàgines que pengen d'un espai a mig camí del somni i la realitat.