escriure

Escriure requereix disciplina. Ordre. Ánims.

La inspiració no apareix si no la busques... si no la obligues a fer-te una visita.

Aquests dies no busco massa la inspiració... me'n recordo d'ella, penso que fa dies que no la veig i que hauria de fer-li un truc... però no acabo de fer-ho.

Fa un parell de setmanes, quan feia el curset d'escriptura em va quedar ben clar. Disciplina. Aquella setmana l'horari i l'exigència del professor van aconseguir que escrigués uns quants contes. I em sentia genial. Ara només depenc de mi. Ha arribat l'hora de ser disciplinada. De tenir empenta. Empenta per escriure i per fer. Empenta per actuar i decidir. Empenta per viure. Ha arribat l'hora de buscar la inspiració per viure i per llevar-me contenta cada matí. Viure també requereix certa disciplina si el que vols és ser feliç o acostar-t'hi. Hauré d'anar a buscar les meves musses i estirar-les de les orelles. Però sóc jo qui les ha de buscar. El que em passi està a les meves mans.

La dosi d'inspiració vital per aquesta setmana ve d'un doble cd que vaig comprar dilluns: DISCO!! (una recopilació genial de música setentera i ochentera soul i funky... discotequera... genial) i també em vindrà inspiració d'un bikini taronja força explosiu, i d'un cap de setmana amb una vetllada curiosa plena de jocs i música freaki (la banda sonora de la serie Bàtman... la dels 70-80, la de crash! bum! bang! jajajaj, la del robin amb calçotets vermells).

Ah! per fi, he vist els Goonies... i m'encanta!!!!!!!!!!!

Necessito, abans de plegar, fer algunes reflexions sobre el dolor. Quan patim de forma molt intensa perdem el nord. Podem arribar a perdre el nord fins fer mal a persones properes. A persones a qui estimem. Però necessitem comprensió. Quan ens fan una ferida profunda necessitem cridar i expressar la ràbia. Encara que, de rebot, ferim algú. No justifico fer mal a ningú... només dic que el dolor és tan subjectiu, la situació a la que ens porta i les sensacions son quelcom tan personal que necessitem comprensió. S'ha de comprendre al petit animal ferit. Quan li passi hi podrem raonar. I potser, si cal, demanar perdó o ser perdonats, o que ens demanin perdó. El dolor ens porta a situacions complicades de gestionar. Només el podem comprendre des de la vivència mateixa.
Jo a vegades penso que hauria d'haver deixat sortir el meu dolor. Considero que l'he amordaçat, l'he censurat... i ara, podrit dins meu, em fa més mal. Sé que si l'hagués deixat sortir hauria pogut ferir algú... danys colaterals, però la ferida se li hagués curat, a mi també més ràpid i ara no patiria el dolor que, tancat, forçat a viure dins meu, rebota i ressona com l'eco d'una veu trencada.

joder, parlant clar... que ojalá m'hagués cagat en qui m'havia de cagar en el seu moment... ara no em torturaria aquesta ràbia per dins.

apa, però... adéu amb alguna cosa més agradable, no... ? Una visió: La d'una tempesta d'estiu, intensa, humida i fresca, violenta, però alhora reconfortant. M'encanta que plogui.