Lundi, 7 juillet.

Empieza una nueva semana, y ahora que acaba el dia tengo muuuucha mas energia que cuando empezó. Cet matin estava taaan adormida que no sabia ni quina hora era quan m'he llevat. Ahir vam estar amb la Mitjanit!!! Quan vam arribar al concert encara tocava el grup anterior... era terrible! (pel meu gust... tot i que tenien fans súper - motivats) Mireu, a mi el rock m'agrada, m'encanta!!!! he escoltat coses que déu ni dó lo heavys... però allò d'anit... juas juas ... la tia que cantava era insuportable i poc original!! mitges amb forats, genolleres, i lletres poc arriscades i plenes de tòpics... (que criticona estic...), però, jajaja, es que vam "gaudir" amb perles com: "nadie quiere a las niñas muertas", "pelis porno", "rock's not dead"... ara, a mi em va emocionar el "cumpleaños feliz" que li van cantar al guitarra al final del concert... que fueeeeerte!!! en el fons tots els roqueros son uns romàntics (i això va molt en serio) jejeje, y la gran frase final, per tancar el concert. La rubia de melena leonina ochentera va cridar amb veu de cazaya: Somos obreros del rock!!!!
sí camarades, obreros del rock. es que... d'acord, explicat així no es ni tan extrany ni tan divertit, però allà, en directe, veure aquells autoanomenats proletaris del metal... no hi ha paraules.
Bé, en favor de la roquera diré: ole tus huevos nena! et dediques al que t'agrada i en fas bandera sense cap mena de complexe. Una de cal i una de arena, no? abans els he criticat, però també els felicito. I de tot cor. :)
Però les meves més grans felicitacions seran per... l'Orquestra Mitjanit!!! com ens fan ballar!!! Van superar els atacs de la pluja que, traidora i juganera, queia cada cop que entonaven una cançó i parava quan ja havien tapat i recollit... M'encanten.
Una nit curiosa. Un altre cap de setmana xulo. I més reunions i trobades casuals de fèmines que acaben confessant els seus conflictes en les relacions amb els homes.

Je suis la femme qui toujours arrrive très tard ! No entenc com és que mon professeur segueix saludant-me somrient cada matí. Cada dia he arribat taaaard! I avui el que més. I amb cara de son. (he dormit 4 hores, que la mitjanit va tocar fins les 3). Reprenc el que deia en començar el discurset d'avui: he començat el dia sense energia, i ara en tinc molta més... sóc una bateria que es recarrega amb el rodatge... amb l'acció. Però va... ja n'hi ha prou per avui... querido diario, basta ya... a veure si començo a escriure amb els temes una mica més currats.

i recordem... qualsevol nit pot sortir el sol.