Fa estona que intento escriure . He intentat parlar del meu pesimisme, de películes, de les dificultats d'acceptar que un somni es trenqui...
I no aconsegueixo parlar de res. Tinc el cap a massa llocs i enlloc alhora. :)
Anar per feina, lluitar, fer allò que vols i perseguir els desitjos. Valentía. Crec que és la única resposta que se'm acudeix davant les coses difícils, davant la vida i davant tot el que es presenti. De l'unic que a vegades em penedeixo és d'algunes coses que NO he fet. Les que he fet, fetes estan i en el seu moment han tingut el seu sentit. Per tant no em penediré del que he viscut, només dels cops que no he estat prou valent i no he actuat tal com estava desitjant. :) Però no em quedaré enredada en el penediment. :) Intentaré aplicar-me la recepta, la medecina... VALENTÍA.
I Il·lusió.
Cal, però, que deixi fluir el pesimisme quan el senti. I que no l'amagui. Que surti, ja vindran els dies alegres. Ara no puc evitar que els somnis i els contes amb final feliç em posin trista. No puc evitar haver deixat de creure en les fades (aplaudiré per resussitar la fada que acabo d'assassinar amb aquestes paraules). Big Fish, la fan ara a la tele. La vaig veure per primer cop fa temps, quan la meva vida era diferent. Ara prefereixo no veure-la amb massa atenció. És el conte dels contes, és una historia preciosa que ningú s'hauria de perdre. En compraré el dvd i la guardaré per tornar-la a veure més endavant, quan pugui fer-ho sense posar-me una mica trista.
Va, seguim amb les pelis... Alta fidelidad. L'he vist aquesta tarda... molt bona, una altra que no us podeu perdre. Banda sonora impressionant, Jack Black increible cantant Let's get it on... John Cusack genial. Una altra mostra de que cal perseguir allò que vols... És que jo em vaig rendir massa ràpid? Vaig confondre el respecte a l'altre amb la meva covardia? La confusió era màxima... i ha passat massa temps... i he escoltat massa veus... totes menys la meva potser? Segueixo tenint una visió esbiaixada de tot plegat. Si algú et diu que no t'estima i desapareix... l'estimes més respectant el seu desig de no veure't o intentant demostrar-li el teu amor? Demostrar què? demostrar quelcom que rebutja? Com he dit abans, no em penedeixo de res del que he fet... però sí d'allò que he deixat senser fer. Sí em penedeixo d'haver tingut massa por de semblar una exnóvia-maníaca-perseguidora, jejeje, em penedeixo de no haver fet alguna petita bogeria com les que fa en McGregor a Big Fish o les que fa en Cusack a Alta Fidelidad.
Per altra banda... dos no son amics si un no vol. Fins a quin punt tens alguna cosa a fer amb algú que no mostra el més mínim interès en saber de tu, ni accedeix a una conversa, ni fa res per acabar bé ?
Ja és força llarg aquest post... i no he explicat res de la Transsegre... ho deixaré per més endavant. Només dir que la recomano a tothom. Que va ser una experiència que repetiria mil cops!!! Remar sota la pluja contra un riu que estava decidit a no deixar-nos avançar i arribar a port!! La lluita contra la natura, jejeje. I la trobada amb nous amics. L'amistat fruit de les experiències intenses. Us ho haig d'explicar. Ho faré.
Per ara, comença una altra setmana. No comença especialment bé, però acabarà mooooooolt millor. Ja me n'ocuparé!!!!!!!!!! :)
No et rendeixis petita... no et rendeixis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada