Confiesa...

A menudo lo hago.
Lo confieso.
Es verdad.
Aun tengo demasiada vergüenza para hacerlo en público.

Pero a solas... cuando se que nadie me ve... me suelto. :) I feel good.

Vaaa... que segur que vosaltres també ho feu. Vaaa...
Música a tope, disco dels 70 o rock... i a ballar com si fóssis la reina de la pista, més xula que el John Travolta a Saturday Night Fever. Em sento la reina dels escenaris quan faig els meus playbacks solitaris (fa rodolí, que cuuursi!!!!).
En serio... luego me pregunto... por que cuando salgo por ahi con las colegas no soy capaz de bailar asi??? Cuando voy a una discoteca o antro similar tendrias que verme... els que em coneixeu ja ho sabeu... parezco un espantapájaros, robocop con las juntas oxidadas... buuuuf!! me cuesta arrancar a bailar en público... i no siempre lo consigo, jajajaj.
M'ho hauré de currar... aiii... però és que té tela que després no em faci cap vergonya fer segons què dalt d'un escenari. Jo, si és en solitari a casa o encima de un escenario cap problema: la reina del mambo (de sentiment, que no de fet).
Però anem al que anem...
la sensació de ballar i cantar, d'imaginar que ets dalt d'un escenari tornant boges a milers de persones que et miren des d'abaix, m'agrada. Em diverteix i em desconecta. Però no és només això, dit així sona bastant exibicionista, jejej, és la força que desprenen algunes cançons. Com la música m'autoafirma, em reafirma. Com se m'emporta a una altra realitat on controlo totalment el món que m'emvolta... perquè me l'invento. Sovint necessito fer-ho. I ho faig amb grans hits com:

I am what I am - de Gloria Gaynor
Rasputin - Boney M
September o Let's Groove- Earth, Wind and Fire
You shook me all night long - ACDC
Mamma Mia - ABBA
La banda sonora de Moulin Rouge
A, B, C - Jackson Five
Macho Men - Village People
Highway to hell - ACDC
Jump - Van Halen
Cançons de Queen


i altres meravelles del rock i de la música disco.

Va confesseu-me els vostres pecats... i seguiu pecant sempre que us vingui de gust.