01 de juliol, 2008

Je m'appelle Laura, je suis Molgaharienne...

He tornat a cambiar el format del blog, el verd no m'acabava de convèncer, i tant l'anna com el david trobaven que potser de verd n'hi havia massa... no se, aniré fent proves.

Gràcies Eli pels teus comentaris sobre el riu. Jo veia el riu com una constant de canvis que acaben en la sequera... jejeje, l'Eli m'ha recordat que un riu té afluents, gotes d'aigua que s'hi afegeixen... és ben veritat...


Avui ha començat el curs de francès... és ple de nens i nenes que encara van a l'institut... jo era de les més grans... jajaja, no la que més, ehhh... de cop m'he trobat en una conversa amb una noia que no deu tenir més de 15 anys... parlava dels seus estudis... en principi m'ha dit que volia estudiar: ciències... m'ha explicat que a l'institut ha estudiat alemany... comentàvem que que difícil era... (jo no en se ni un borrall... bueno sí: kartoffen!!). De l'alemany hem comentat les declinacions i d'això hem passat a comentar que vaig estudiar llatí. Quan he dit que havia estudiat llatí a l'institut la noia ha fet una cara que m'ha sorprès... s'ha encuriosit i emocionat, "ah si?! a mi m'agradaria estudiar-ne" ha dit. M'he alegrat de com reaccionava i m'he motivat... "doncs també vaig estudiar greg, vaja de fet vaig fer lletres pures, batxillerat humanístic" A la noia la idea li estava encantant... i llavors he preguntat... "però no volies estudiar ciències?" "bé... a mi el que m'agradaria és estudiar llatí, però me mare diu que no serveix per res, que és una llengua que ningú parla i no és útil... és millor que estudii ciències, té més sortida... però a mi el que m'agradaria és estudiar lletres"
Davant d'això he sentit un parell de coses... m'he emocionat de veure algú que sent il·lusió per dos asignatures que vaig fer, que són plenes de la nostra història i cultura i que sovint fan enrere a la majoria de la gent. Però també m'ha fet molta pena veure com la noia estava totalment resignada a estudiar ciències només per que se mare troba que són més útils que dos llengües mortes... No vull menysprear les cìències , ni molt menys... només em sap molt greu aquesta obsessió que té molta gent de plantejar-se el món i la vida en funció de la seva utilitat i del rendiment econòmic que se'n pugui treure... Què passarà amb aquesta noia? podria ser una gran lingüista, una experta historiadora, una antropòloga meravellosa... però segurament se mare la convencerà que aquestes són carreres amb poc futur, que no serveix per res estudiar el que fèien uns paios fa milions d'anys a un racó de món... Que equivocada està la gent...

Sóc de lletres!!! i com me n'alegro!!! Dóno gràcies al greg i al llatí, a la història i a la filosofia...a la literatura!!! ...per ser com sóc.