08 d’octubre, 2008

ahir: petit gran dia.

coses bones d'ahir:

- em llevo d'hora
- cuino pollastre al forn pel migdia boníssim!
- mati a la biblioteca llegint i escrivint una miqueta
- xerrada de mig matí amb una gran amiga i un entrepà boníssim de fuet!
- dinar el pollastre esmentat amb els pares
- caminada per Barcelona esperant l'hora de començar...
- en creuar un carrer una colega i jo deixem en blanc i sense respiració un currante amb la nostra bellesa espatarrant ( o això és el que ell expressa, jajaj, la que ha liat el noi, eso sí es tirar piropos, juer, que pirat!)
- Comença el postgrau... xerradeta insípida amb peloteo extra entre contertulianos, pica pica i primers contactes amb les futures companyes
- i tornar en tren cap a casa... m'agrada el tren, m'agrada la gent
- al cine soleta després de sopar, Los girasoles ciegos, he plorat taaaant!! no he parat fins arribar a casa, jejeje

en resum: un dia de puta mare ahir.
els dies de puta mare arriben quan menys t'ho esperes, i val la pena parar un moment i pensar-hi. Per desgràcia sovint enfatitzem més en les coses dolentes que en les bones... a risc d'exedir-me a vegades en l'actitut flower power, penso enfatitzar les coses maques i les bones. I a partir d'ara petonejar molt més els meus amics... ho sento noies i nois... jajajaja

3 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

XDDDD flower power?? no, que va.... HOLA!

Gandhara ha dit...

jajaja, quin desastre... no tinc punt mig, però bé millor flower power que "quina-puta-merda-de-vida-tot-està-fatal-i-el-príncep-blau-em-va-patejar-el-cul" jajaja.

intentaré no passar-me de felicitat simplona, que empalaga!!!!

hola!!!!

Anna ha dit...

jeje! digues que si, flower power!
això dels "piropos" espontanis és curiós. Jo he descobert que no és una característica específica dels paletes i els quinquis. A la meva plaça, laura tu ja saps quina mena de personatges hi ha, també en sento algun, bé, més aviat són monosílabs, tpc els puc demanar tant. I de bon dematí (com avui per exemple) et desperten de cop, jejeje!

No sé si tinc gaires ganes de plorar al cine però m'apunto la de "los girasoles"

petons!