Una altra setmana ha passat. Amb poques novetats, la que ve sembla que pinta millor.
Tot i que val a dir que el divendres va ser sorprenent i impressionant! Havia de ser un dia tranquil i va ser una gran nit de juerga, que va acabar amb un colega i jo fardant als porters de la República que l'any que ve els matxaquem al saballut de ferro... l'eufòria alcohòlica et transforma, en aquest cas va ser una bona transformació.
És curiós com la ment humana ens salva de la tristor extrema amb la seva manera de funcionar. Si la nostra ment no fes el que fa sovint, moriríem de pena. Aquesta setmana serveix com a exemple, però a un nivell molt menys dramàtic, és clar. Explico. En general la setmana ha estat insípida, inodora i incolora... com la falsa descripció de l'aigua que donaven els llibres de text de ciències. Poca activitat, massa estar a casa, massa estones deixant-me portar pel temps com si es tractés de les onades que s'emporten mar enllà un nàufrag que ha perdut tota esperança de tornar a casa... Però cap al final la setmana s'ha animat. Quedades, la sortida de divendres nit, la del saturday night, la lasagna i el passeig a la Mola aquesta tarda, fent fotos a la posta de sol. Si penso ara en la setmana el primer que recordo són aquestes coses bones i animades, haig d'esforçar-me més perquè em vinguin a la ment les estones avorrides i tristes. Recordem les bones experiències de manera molt més viva, així com les coses intenses. Les estones mortes i insípides s'esborren de la nostra memòria, com si mai a la vida ens haguéssim avorrit... i així podem anar passant els dies, fent equilibris sobre la línia que separa l'alegria i la pena. Sort que la nostra ment es queda amb el millor i esborra el pitjor, les males qualitats de certes persones, els dies tristos d'ahir... el temps passant difumina la realitat, habitualment en el record embellim aquesta realitat, la nostra. Passa amb les setmanes tontes, amb les persones i les relacions que tenim.
Les fotos són d'aquesta posta de sol que ha acabat d'arrodonir el cap de setmana.
2 comentaris:
quines fotos més xules!! Me n'he posat una de fons d'escriptori a la feina!
mira, se'ns va posar maco el cel, això ens passa per ser unes pàjares i anar a la muntanya a l'hora que la gent ja torna a casa, jejej, però mola , mola la mola! a veure si surto més a la muntanya!
Publica un comentari a l'entrada