avui

Avui la lluna estava preciosa a Barcelona. Plena i sola enmig del cel totalment fosc, sobre els edificis a Drassanes.
Avui, en arribar a Sabadell, sortint del tren, el carrer feia olor de pizza. Una pizza boníssima que algú estaria assaborint no gaire lluny. O qui sap si només existia a la meva imaginació, fruit d'un estòmac buit després d'un dia de malaltia.
Els sentits son un mitjà de curació de l'ànima segons en Wilde, i és ben bé veritat. Però no crec que només la curin. També la poden enmalaltir, embogir, empitjorar o millorar... si és que algú en té. Com a fan de certs romanticismes hi crec, que no pas com a creient religiosa. Nooooo! Odio la utilització de la culpabilitat i el xantatge que fan certes doctrines per manipular els seus seguidors!!
La visió de la lluna m'ha fet sentir alegre. I l'olor de pizza al carrer m'ha reconfortat. Però què passa quan una sensació et conecta a records que et fan mal? Perquè també hi ha sons i olors i visions que et posen trista. Em passa amb la música. Hi ha coses que no puc escoltar simplement per què em fan enyorar massa a algú, arribant al punt de fer-se'm insoportables algunes tonades, notes i ritmes que abans m'encantaven. No és just!!! Amb el que m'agradava la banda sonora de Braveheart i ara em poso malalta si l'escolto!!! No puc ni mirar la pel·lícula! Els sentits també m'enmalateixen de vegades. Els sentits ho són tot perquè són la connexió amb el món real, amb la resta dels humans, amb les persones.

Bé, espero tornar a trobar carrers amb olor a pizza, o a truita amb ceba, o a sopa.
Aviat, al que segur que oloraran els carrers de Sabadell és a hivern, a fusta cremada, a les xemeneies que encara hi queden. És una sensació genial que cada any em cura una mica!!
També estaria bé trobar carrers amb olor a xurros amb xocolata. I a pastís de poma.
Carrers amb olor a croquetes i a espaguettis a la carbonara.
Carrers amb olor de pa torrat. Fins i tot carrers amb olor a all i oli... jejej, mentre no surti de l'estòmac de ningú...
Aviat espero sentir olor d'humitat al bosc. Olor de fred, de fulles caigudes i de vent. Olor de llar de foc amb els amics al voltant. Olor... ho veieu? ja em torno a posar trista! M'estava emocionant amb les bones olors alegres i és clar... acabo recordant les que van ser alegres i ja no ho són. Olor d'ell. Olor dels seus ulls alegres, del seu tè a la menta i...

Bé... altres olors alegres: olor de crispetes!!! olor de botiga de carmels. Olor de canelons de la iaia. Olor de sopa. Sí, crec que és la millor olor del món. I el gust més complet i insuperable: la sopa!!