poc a poc reprenent ritmes...

Fa dies que em poso davant la pantalla, obro la web del blogspot, introdueixo nom d'usuari i contrasenya, pitjo les opcions fins a "Nova entrada" i intento teclejar algunes paraules. Mai les trobo prou significatives per no esborra-les, així que, senser haver arribat a les 5 linies tanco el navegador i plego, cap a una altra cosa.
Avui, però, serà diferent.
Us podria explicar que vaig passar el cap de setmana en família, més o menys, col·laborant en la organització d'una celebració, cuinant i remenant, sentint-me estimada per unes nenes encantadores, estimant al meu germà i els pares, adonant-me de com n'arriba a ser alguna gent d'interessada i egoista, o de com n'és de destructiu per una persona, viure en contra de la seva verdadera voluntat. Viure en la pura aparença et desmonta per dins i et redueix sense que te n'adonis... crec. Una puta reunió familiar dóna per molt, ja veieu, jejej, podria detallar-vos tot això i ben bé que tindria suc per a un post ben llarg. Però per avui ho deixarem. No us ho explicaré.
Del cap de setmana només afegiré : "que bona l'amanida amb magrana, pinyons i bacó" (acostumada a dir "beicon" que extrany se'm fa bacó... puta correcció...) i que tinguis tota la fortalesa per ser feliç petit Biel!!

En comptes de fer l'aqui hay tomate amb el meu entorn familiar trobo molt més interessant parlar-vos del que vaig fer ahir a la tarda.
Vaig fer classe, amb un remolí de paraules anomenat Jordi Grané. Jo de gran vull fer això, vaig pensar quan el vaig veure. M'encanta quan un professor, mestre o ponent t'arrenca somriures, trenca les formes, et fa dubtar, t'enganxa des de les primeres paraules. No és formalment correcte, però no crec que sigui tot improvitzat, crec que fins i tot l'ús en gran quantitat de l'adjetiu "puto" està mínimament estudiat.
Estic tant contenta amb el postgrau de mediació que fins i tot passo els apunts a net!! (però no patiu, que això dels apunts tan sols durarà un parell de sessions més)
Encara és un concepte poc sentit en la nostra societat i majoritàriament associat al conflicte, el de la mediació. Però m'encanta la idea de mediació que ahir ens va presentar en Grané. Bé, no em ve de nou del tot. Però m'emociona i em motiva, és el que em fa reprendre els ritmes, com deia al títol. El contacte amb idees vives desperta les meves. Vaig recordant el que realment m'interessava quan estudiava a la uni, la mediació com una filosofia de vida, entesa com la promoció de la convivència, de la comunicació, la dinamització comunitària. I tot això pot sonar una mica flower power, depenent de com t'ho expliquin, però no. Jo hi crec. El problema és que per anar bé hi hauríen de creure les entitats polítiques, mínim les locals, i en aquest món de merda, governat per la banca i l'empresa, no serà fàcil aplicar de debó les polítiques comunitàries esmentades. Per què la promoció de la convivència, de la participació social i la comunicació el que fa és enfortir el teixit social, les persones, el poble. I evidentment això no interessa als que s'enriqueixen amb una societat basada en el conflicte, la por i l'individualisme.

Estic centrant-me poc, potser, però prenem-ho com una introducció a un nou món d'idees que tan de bó es vagin fent realitat. El meu gran problema, (o gran sort)
és la desconfiança en l'administració pública i el sistema polític i econòmic en que vivim. Però bé... buscarem les vies.

Va , em centraré una mica més. Tot i que tradicionalment la mediació s'entén com la resolució dels conflictes, en realitat pot i ha d'anar molt més enllà. Mediació és també la prevenció dels conflictes. I prevenir el conflicte social és pot fer per mitjà de la promoció de la convivència. I això, per a mi, és tradueix en construcció de xarxes socials, promoció de la comunicació interveïnal, intercultural, interpersonal, intertotelquevolgueu... i sobretot participació ciutadana. La participació és clau.

Bé, he trobat un dels meus motors de vida, crec. Ara cal que sigiu valenta i aposti de debó per fer funcionar aquest motor. M'interessa això. Haig de buscar vies.

Jo ja faig deures, us recomano una radio lliure, de l'assamblea de la qual he començat a formar part:

www.radiotrama.net

Us recomano una lectura que jo no he fet encara, però faré:

Más fuerte que el odio de Tim Guénard , l'experiència d'una persona resilent. Parlarem de la resilència un altre dia.

I us recomano una lectura que jo he començat i que ja adoro!!!

Món groc d'Albert Espinosa

I a dir que en Dorian Grey encara m'acompanya, estic acabant, ja farem comentari.

Per ara acomiadem-nos amb una frase que ahir ens van citar al postgrau:

El futur no és un regal, és una conquesta

de J.F.Kennedy.