Segon post del dia.

És el que hi ha. Dies de sequera i silenci i sense saber massa perquè, de cop la ment flueix i dos posts en un dia. Però és que avui m'han passat un parell de coses que m'han fet feliç.

Cosa 1 que extranyament m'ha fet feliç:

Plovia, he sortit de casa carregada amb la bossa per anar al club, amb les bambes als peus, i l'expressió seria i un punt amargada a la cara. Tanco la porta i giro el canto i... fiuuuu! rellisco i caic a terra, amb un elegant moviment he recolzat el genoll esquerre i la ma dreta a la vorera, just al davant d'un noi que passava per allà. Creieu que m'he quedat a terra lamentant-me? Ho podria haver fet... no pas pel dolor, sinó per vergonya, però he esclatat a riure. Se m'escapava el riure i ale, amunt de cop i a caminar rient sola pel carrer. De fet, al cap d'una estona m'ha començat a avergonyir més l'anar fent riallades pel camí com una "loca" que no pas la caiguda tonta amb públic. No podia deixar de somriure, com si la vida m'hagués futut una clatellada amb veu de tieta-àvia que en sap molt de la vida, tot dient: cony nena! borra aquesta cara d'amargada i riu una mica!

Cosa 2 que m'ha fet feliç:

Després de la classe de... diguem-ne gimnàs en general, jejeje, estava al vestidor, preparant-me per la dutxa.
Em començo a despullar (és el que té voler-te dutxar després de fer esport) i de cop m'adono que la música que sona de fons és, ni més ni menys que "you can leave your hat on"... de Joe Coquer si no m'equivoco... tanana tananà... sí, sí, la de l'escena final de Full Monty, la de 9 semanas i media.
Ohh! sublim! genial! si no fos perquè eren les 5 de la tarda i estava rodejada de nens i mames preparant-los per la classe de natació, m'hagués marcat un bailecito, m'hagués tret la samarreta amb una gràcia... però res, no estava sola. Ara bé, també m'ha semblat graciós que sonés aquesta cançó a la ràdio just en aquell moment.

Doncs apa, ja ho sabeu, la felicitat està en les petites coses, i en les més inesperades!!!!!


I llegiu el següent post que estava molt emocionada i trobo que està prou bé... encara que quedi poc correcte que ho digui jo...

petons