No crec que s'endugui l'oscar. (tan de bo m'hagi de menjar amb patates les meves paraules). Però és una pel·lícula per veure. És tristíssima, però és que parla d'uns fets molt tristos i mostra la perversitat fruit de l'egoisme dels homes i la doble moral de l'esglèsia. La pel·li val la pena per la Maribel Verdú i pel dolent dolentíssim de la pel·lícula: el Raúl Arévalo. Aquest últim està esplèndit, tant que l'odies profundament i el mataries amb les teves pròpies mans... li tallaries la, vaja no diré res més, veieu la pel·Lícula.
i... m'he enterat del títol de la propera pel·lícula de l'Amenàbar!!! oH! si! això si que és una bona notícia!! Àgora, crec, una història èpica, amb sang i fetge, jejej... vull saber més! ara em posaré a buscar informació. Quines ganes d'Amenàbar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada