09 d’octubre, 2008

Un post totalment absurd

Cuando cualificamos a una persona como camaleónica... queremos decir que és una leona en la cama?

Por suerte los filósofos griegos se hacian otro tipo de preguntas... o no???? Perquè segur que a més de filòsofs de la hòstia i matemàtics pitagòrics, eren éssers humans amb tot el que això comporta... també tenien mocs, se'ls escapaven pets, fèien acudits dolents, bons, eròtics, sexistes... -istes... bueno, ser un ésser humà també implica molt més que això. És igual, som tan diferents els éssers, que no té cap mena de sentit intentar definir-nos globalment. La qüestió és... per qui més sovint fem servir l'apelatiu de camaleònic és pels actors i actrius... pels del món de l'espectacle. Associem escenaris a bon sexe? o és que fan puro teatro? Ara enteneu perquè he titulat el post tal com ho he fet, oi? millor l'hagués titulat: un post totalment innecessari i dolent.
És culpa de la Xuxa, ho prometo, segur que és el seu efecte. Ens l'han posa't al gimnàs per fer escalfament... estic traumatitzada.

Ah!!! i...
Estic acabant amb el Retrat de Dorian Gray. Ara que arriba el final ha millorat encara més. Bé, m'agrada. (posem la nota intel·lectual al blog)

Una conversa entre dos personatges, Lord Henry i Dorian:
- [...] Yo no quiero verle a solas. Me dice cosas que me fastidian. Me da buenos consejos.
Lord Henry sonrió.
- La gente es muy aficionada a repartir aquello que más necesita. Eso es lo que yo llamo un abismo insondable de generosidad.


Amb el temps intento aconsellar poc o gens a no ser que m'ho demanin... no? ai, no se... ja m'hi fixaré.
Prou. Fins aqui la broma avui. Estic espessa. Depressa! Duquessa. Vessa. L'aixeta. Pobreta!! Bretanya. La Gran. Granul·lat. Lateral. Ral·li. Litrona. Trona! i llampegueja! i plou. i fa sol... les bruixes es pentinen... o patinen? Què fan les bruixes?